,

Com podria afectar al teu cos la manca de una peça dental?

REPERCUSIONS DE L’ABSÈNCIA D’UNA O MÉS PECES DENTALS DES DE LA VISIÓ D’UNA FISIOTERAPEUTA ESPECIALITZADA EN TRACTAMENT CRANIO-MANDIBULAR

Com a fisioterapeuta especialitzada en Teràpia Cranio-facial, he observat que en la nostra societat la majoria de vegades no som conscients de la importància que té l’absència de peces dentals, segurament donat perquè desconeixem les relacions que s’estableixen entre aquestes peces dentals i d’altres estructures del cos humà.

Una absència dental (no estem parlant dels queixals del seny sinó de la resta de peces de la boca) ens pot provocar canvis significatius en l’organisme, com per exemple: canvis oclusals, parafuncions, canvis de postura, dolor a les cervicals, canvis en la funció mandibular, canvis en la masticació i fins i tot disfonies, entre d’altres…

Per entendre la importància d’aquest tema, primer cal que analitzem algunes capacitats que reuneix el cos humà en el seu funcionament constant i que ens pot ajudar a entendre com ens influeixen tots aquests canvis.

1. L’homeòstasi: És una capacitat extraordinària del cos humà. L’organisme sempre busca adaptar-se a tots els estímuls per mantenir l’equilibri, tant a nivell mecànic amb les diferents estructures o teixits, com també fisiològicament, a través de la funcionalitat bioquímica i orgànica i a nivell energètic i psicològic-emocional. Quan aquesta capacitat d’adaptació queda afectada, és a dir, que per diversos motius el cos no és capaç d’adaptar-se als estímuls, és quan l’ésser humà és conscient que té dolor o que té un problema o patologia.

2. La tensegritat: Gràcies a aquesta capacitat del cos humà, si apliquem un estímul en una estructura o teixit del cos, produeix una força de compressió o tracció en una altre estructura de l’organisme per compensar el primer. La tensegritat alhora es relaciona amb la transducció de forces, que és la transmissió de forces a través dels teixits. Per tant, actua en la patologia però també és una capacitat que ens ajuda durant la teràpia. Si apliquem un estímul en un teixit, aquest respon amb una reacció i també pot influir en d’altres teixits o estructures.

Tenint clar aquestes capacitats de l’organisme, podem fer-nos a la idea de quins canvis podríem observar en el nostre cos en el cas que ens faltin una o vàries peces dentals (no és el cas dels queixals del seny, ja que surten més tard i sovint s’han de treure per solucionar problemes d’espai o d’oclusió):

Una absència dental provoca un espai lliure per ocupar, per tant, les estructures dentals es mouen per adaptar-se a l’espai existent i això fa, que si passa molt de temps des de la pèrdua de la peça, els dentistes no puguin posar un implant o sigui més complicat aplicar una altra solució.

Al produir-se  un moviment dental,pot passar que  algunes dents canviïn la seva orientació i a la vegada pot crear un canvi de l’oclusió, que és el recolzament de les dents entre elles en el moment de tancar la boca, per exemple, en la funció de la masticació.

Una mala oclusió repercuteix en un augment de l’activitat muscular de la musculatura mastegadora de la mandíbula causant parafuncions molt conegudes com el Bruxisme o una contractura muscular.

És fàcil d’entendre com aquesta manca pot convertir-se en un problema o disfunció dolorosa a l’articulació temporo-mandibular (ATM) en un futur llunyà.

  • La mala oclusió pot causar un canvi en la biomecànica de la mandíbula i per tant una subluxació mandibular en un llarg termini.
  • Una absència dental crea una falta d’estabilitat i propiocepció de la zona on la informació que s’envia al cervell fa que aquest respongui amb dolor, canvis posturals de la mandíbula, canvis posturals del crani, regió cervical i fins i tot de l’equilibri corporal , és a dir, del recolzament dels peus i la projecció del centre de gravetat.
  • La llengua és un múscul molt important que ens ajuda a la deglució i que anatòmicament connecta amb l’ós Hioides, conjuntament amb la musculatura hioïdal i per tant també es relaciona amb la musculatura flexora de les cervicals i la musculatura de la fonació.
  • L’absència de una peça dental provoca una hiperfunció de la llengua en la zona on falta la dent: si hi ha una absència al costat esquerre, la llengua treballarà i tindrà més hiperfunció cap el costat esquerre, produint una sobrecarrega cervical anterior esquerre, i una cervicàlgia general que podria arribar a repercutir (segons la meva experiència amb molts pacients) a desenvolupar un inici de disfonia.

El canvi del centre de gravetat es tradueix en un canvi de recolzament dels peus, de la mecànica de l’articulació del genoll, maluc, la posició de la pelvis i tota la columna vertebral. Això vol dir que és important revisar i fer testos diferencials del funcionament i posicionament de l’articulació Cranio-mandibular relacionat amb la mecànica i funcionament de laresta d’articulacions de l’organisme per veure si influeix una regió amb l’altre.

Per aquest motiu, i com a conclusió, l’actuació terapèutica es basa en una bona valoració diferencial del fisioterapeuta especialitzat en Cranio-mandibular i tractament de la regió afectada, com també exercicis de reeducació de la regió juntament amb el tractament realitzat pel dentista i/o altres professionals. Per tant és summament important la intervenció i derivació als diferents professionals de la salut necessaris per millorar la salut dels nostres pacients.

Però com a punt de partida, és imprescindible que els nostres pacients siguin conscients de la importància que té la regió cranio-mandibular i la oclusió en tot l’organisme.

GEMMA MANERO PONS
Fisioterapeuta nº col 3545
Especialista Crafta (teràpia cranio-facial)

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *