Sòl Pelvià: què és, perquè es debilita i com podem recuperar-lo.
El perineu o sòl pelvià
És un conjunt de músculs i lligaments que tanquen i sostenen tota la part baixa de l’abdomen, mantenint en posició correcta i en suspensió la bufeta, l’úter i el recte, en contra de les forces de la gravetat. Perquè els òrgans del sòl pelvià funcionin correctament, els músculs del sòl pelvià han d’estar sans i forts.
El debilitament del sòl pelvià provoca algun o varis dels següents trastorns, ja sigui a curt o llarg termini:
– Incontinència
– Prolapses: caiguda dels òrgans intra-abdominals
– Disfuncions sexuals: la manca de to dels músculs del sòl pelvià fa que hi hagi poca irrigació sanguínia en aquesta zona i disminueix la força de les contraccions, la sensibilitat sexual, i la intensitat dels orgasmes i provoca sensacions doloroses durant la penetració.
Per prevenir o tractar aquestes disfuncions és important primer de tot cal tenir una bona consciència corporal del nostre sòl pelvià i treballar aquesta musculatura directe o indirectament per tonificar-la.
Per què es debiliten els músculs del sòl pelvià?
Embaràs i part: són la principal causa de debilitament, tot i que a vegades els seus efectes no apareixen fins després de molts anys d’haver tingut un fill. El deteriorament serà major si hi va haver estrip, si el nadó era de gran pes o de gran perímetre cranial, si es va guanyar molt pes durant l’embaràs i amb cada nou part.
Postpart: després del part se solen realitzar exercicis abdominals sense considerar com estan els músculs del sòl pelvià. Al postpart immediat la dona no ha de saltar, portar pes, fer esport o exercicis abdominals.
Pràctica esportiva: esports en els quals es salta o hi ha impacte (atletisme, tenis, bàsquet, aeròbic, footing…) augmenten la pressió intraabdominal, i si no es prenen mesures, empitjoren el to muscular pelvià.
Menopausa i envelliment: els canvis hormonals de la menopausa poden produir una pèrdua de flexibilitat dels músculs del sòl pelvià, a més el pas dels anys els va atrofiant com qualsevol altre múscul que no s’utilitza.
Herència: Gairebé 2 de cada 10 dones tenen una debilitat innata dels músculs del sòl pelvià.
Hàbits quotidians i altres factors: hi ha algunes costums quotidianes i altres causes que també perjudiquen aquests músculs:
– retenir molt temps l’orino i empènyer amb força fer buidar la bufeta.
– vestir amb faixes o roba molt ajustada.
– l’obesitat i el restrenyiment.
– la tos crònica i en general qualsevol augment de la pressió intraabdominal.
Com recuperar el to muscular del sòl pelvià
– Cal saber que es pot prevenir, tractar i curar.
– Sempre és millor primer prevenir.
Per a la recuperació del sòl pelvià hi ha varis tractament, com poden ser:
– Exercicis de “Kegel” que són contraccions actives i regulars dels músculs del sòl pelvià.
– Teràpia de conus vaginals.
– Boles xineses: s’introdueixen a la vagina, al seu interior porten una altre boleta que al caminar o moure’ns, produeix una lleugera vibració que estimula la musculatura de la vagina. El temps d’utilització és progressiu: començant per 15 minuts diaris augmentant 15 minuts més setmanalment fins arribar a un temps total d’1 hora aproximadament.
– Gimnàstica abdominal hipopressiva: ajuda a reduir perímetre abdominal, és una excel·lent prevenció per a qualsevol tipus d’hèrnies, i per la incontinència urinària perquè indirectament treballem sobre la musculatura del sòl pelvià.
Dejar un comentario
¿Quieres unirte a la conversación?Siéntete libre de contribuir!